BIOLOGIA DE DESENVOLUPAMENT

Coordinadores: Teresa Adell Creixell i Cristina González Estévez

Departament de Genètica, Microbiologia i Estadística, Institut de Biomedicina de la Universitat de Barcelona.

https://www.ub.edu/planariabcn/adell-gonzalez-estevez-lab

https://www.ub.edu/ibub/research-group/development-and-regeneration-biology

Teresa Adell Creixell és investigadora i professora agregada Serra Húnter del Departament de Genètica, Microbiologia i Estadística, i membre de l’Institut de Biomedicina de la Universitat de Barcelona. Es va doctorar l’any 2000 amb un treball relacionat amb la diferenciació cel·lular en el càncer de pàncrees, sota la direcció del doctor F. X. Real, a l’IMIM (Barcelona). A continuació, va dur a terme una estada postdoctoral (2001-2004) al laboratori del doctor Werner E. G. Müller a la Universitat Johannes Gutenberg de Magúncia (Alemanya), on va estudiar la conservació dels gens del desenvolupament de les esponges. En un segon període postdoctoral, al Departament de Genètica de la Universitat de Barcelona, es va centrar en l’estudi de la comunicació intercel·lular durant la regeneració, emprant les planàries com a model. El 2014 va obtenir una plaça de professora lectora i el 2019 la plaça de professora agregada, que ocupa actualment. Durant aquest període ha establert la seva pròpia línia de recerca com a IP, en què estudia com la comunicació intercel·lular, especialment com la via Wnt/β-catenina especifica el destí cel·lular durant el desenvolupament i la regeneració.

Cristina González Estévez és investigadora i professora lectora Serra Húnter del Departament de Genètica, Microbiologia i Estadística, i membre de l’Institut de Biomedicina de la Universitat de Barcelona. És llicenciada en biologia (2000) i doctora en genètica (2006) per la Universitat de Barcelona. Durant el doctorat, sota la direcció del Dr. Emili Saló va descriure per primer cop el procés d’autofàgia durant la regeneració de planàries. Va fer un postdoctorat (Beatriu de Pinós i Anne McLaren Fellow 2006-2011) al laboratori del Dr. Aziz Aboobaker a la Universitat de Nottingham (Regne Unit). En aquesta estada postdoctoral va començar a estudiar el dejuni en planàries i el seu paper en la regulació de cèl·lules mare i regeneració, i va establir les bases del que seria la seva línia general d’investigació en els anys posteriors i en l’actualitat. Després va estar dos anys al CNIC a Madrid (Marie Curie Fellow i Investigadora Miguel Servet). A partir del 2013, va dirigir el seu grup de recerca al Leibniz Institute on Aging a Jena (Alemanya), durant gairebé nou anys, on va estudiar nous mecanismes de regulació de les cèl·lules mare en dejú emprant també iPSC, ESC i models de cèl·lules mare somàtiques de ratolí. Actualment, com a IP, estudia el paper del metabolisme, l’autofàgia i la senescència durant la regeneració.

La secció de Biologia del Desenvolupament es va constituir com a tal el 1978 i des de llavors ha organitzat ja 30 jornades on la comunitat catalana es reuneix per presentar i discutir els resultats més rellevants de la seva recerca en aquest àmbit de la biologia tan fascinant. Com, a partir d’una única cèl·lula, es pot originar la gran diversitat de formes que reconeixem en el món animal i vegetal? Com es regulen la proliferació i diferenciació cel·lulars a nivell genètic i molecular? Quines senyals guien a les cèl·lules a migrar fins els seus destins finals? Quins mecanismes controlen que les cèl·lules s’ordenin i agrupin en l’espai per donar òrgans, sistemes i estructures complexes com, per exemple, les extremitats? I què sabem de processos de desenvolupament post-embrionari com són el creixement, l’envelliment, la metamorfosi o la regeneració? I quin paper té la regulació epigenètica en la proliferació i diferenciació de les cèl·lules mare? Trobar respostes a aquestes i altres preguntes és el que mou l’interès de molts grups de recerca catalans que utilitzen una elevada varietat d’organismes. Les nostres jornades són enriquidores sobretot pels estudiants de doctorat i investigadors i investigadores post-doctorals que tenen l’oportunitat de presentar la seva recerca en un entorn motivador, relaxat i engrescador.

La Secció de Biologia del Desenvolupament té com a objectiu principal promoure la difusió de la recerca sobre aquest camp dins dels àmbits d’actuació de la Societat Catalana de Biologia i ser un lloc de trobada entre els diferents especialistes que treballen en aquesta temàtica a casa nostra. Igualment, pretenem que aquesta difusió vagi més enllà de l’àmbit estrictament acadèmic i professional i arribi al major nombre d’elements de la societat.

LA BIOLOGIA DEL DESENVOLUPAMENT A LA SOCIETAT CATALANA DE BIOLOGIA

Breu història de la Secció de Biologia del Desenvolupament de la Societat Catalana de Biologia i les seves jornades científiques

L’any 1976, sota la presidència de Carles Bas i amb Jaume Baguñà com a vocal de Recerca, es van constituir quatre comissions dins la Societat Catalana de Biologia (SCB) corresponents a aquells camps científics amb activitats prou diferenciades en l’àmbit de la recerca: biologia del desenvolupament, biologia molecular, ecologia i microbiologia.

La Comissió de Biologia del Desenvolupament provenia d’uns seminaris setmanals que, d’ençà el 1975-1976, es feien a l’Hospital Clínic, on es reunien els grups dels doctors Josep Vilanova, Jordi Domingo i Jordi Vives, del mateix hospital, amb el grup de Genètica de la UB (Dr. Jaume Baguñà).

El 1978, les esmentades comissions es van constituir en seccions de la SCB. El primer coordinador de la Secció de Biologia del Desenvolupament va ser Marià Monzó, del grup del Dr. Josep Vilanova de l’Hospital Clínic. La tasca anual de les seccions era organitzar una o més de les sessions ordinàries de la SCB de cada curs, així com els seminaris mensuals de la mateixa Secció. Això es féu sense interrupció des del 1978-1979 fins al 1982-1983. El 1983 es van instituir, a iniciativa de Jordi Domingo i Jaume Baguñà, els Seminaris de Biologia del Desenvolupament del Mas Badó (Sant Feliu de Codines). Aquests seminaris anuals es van celebrar amb èxit durant deu anys. En el període 1993-2004, aquestes trobades anuals per a posar en comú les principals novetats científiques es van organitzar de manera conjunta entre les seccions de Biologia del Desenvolupament i de Biologia Molecular, la qual també havia organitzat jornades científiques des del 1984 de manera individual.

A partir del 2005, aquestes dues seccions van tornar a organitzar les seves jornades de manera individualitzada. En el cas de la Secció de Biologia del Desenvolupament, aquestes jornades s’han anat organitzant els anys 2007, 2010, 2011 , ininterrompudament del 2015 al 2020, i el 2022.

Coordinadors de la Secció de Biologia del Desenvolupament

1978-1983 Marià Monzó

1983-1997 Jaume Baguñà

1997-2015 Jordi Garcia-Fernàndez

2016-2022 Francesc Cebrià

2022-2025 Marta Morey

2025-Actualitat Teresa Adell i Cristina González