Data: 25 de novembre de 2020, a les 19h

Lloc: Virtual, Plataforma Zoom (escriviu un missatge a scb@iec.cat  i us enviarem l’enllaç)

Ponent: Francesc Gòdia, MELiSSA Pilot Plant – Claude Chipaux Laboratory, Universitat Autònoma de Barcelona – Agència Europea de l’Espai

Organitza: Secció d’Ensenyament de la SCB

Vídeo de la conferència

MELiSSA és un projecte internacional que desenvolupa tecnologies de suport de vida bioregeneratives per a missions humanes d’exploració a l’espai i de llarga durada. MELiSSA es va concebre com un cicle tancat, amb els objectius de produir aliment, reciclar aigua, regenerar l’oxigen i, al mateix temps, tractar els residus de la tripulació, com ara el CO₂ i els residus orgànics, emprant la llum com a font d’energia. Consisteix en una sèrie de compartiments en què cadascun té una funció específica dins del cicle i s’inspira en els sistemes ecològics terrestres. Cada compartiment està colonitzat per un tipus específic de microorganismes o plantes superiors segons quina sigui la seva funció dins del cicle. Com a part d’aquest esforç, l’any 1995 es va iniciar el desenvolupament de la Planta Pilot MELiSSA, una instal·lació de l’Agència Europea de l’Espai (ESA) situada al campus de la Universitat Autònoma de Barcelona que rep el nom Claude Chipaux Laboratory en reconeixement d’un dels principals impulsors del concepte. Aquesta planta pilot és una instal·lació concebuda per a demostrar la viabilitat, l’estabilitat, la robustesa, l’eficàcia i la seguretat del cicle proposat. La planta ha de produir l’oxigen equivalent a la respiració d’un humà quan estigui completada, utilitza rates de laboratori per a simular els humans i opera en condicions terrestres. Els aspectes associats a l’operació en condicions d’espai, com ara la radiació i la microgravetat, s’estudien en programes paral·lels. En la planta pilot, primer es dissenyen els compartiments, partint de dades obtingudes a escala de laboratori; després, els compartiments pilot es construeixen i s’instal·len a la planta pilot; se’n caracteritza l’operació de forma individual, i tot seguit, se n’estudia la interconnexió en les fases gas, líquid i sòlid. Un dels aspectes més rellevants per a poder dur a terme aquests experiments en operació en continu de llarga durada i en condicions axèniques és el disseny mateix de la planta, dels compartiments, dels protocols d’operació i, sobretot, dels sistemes de monitorització i control.

La presentació se centrarà en la descripció del concepte MELiSSA; els diferents compartiments que té; la lògica que se segueix en el disseny, la construcció, la instal·lació i l’operació, i finalment, es donaran detalls més concrets dels experiments efectuats en la connexió dels tres compartiments més avançats: el bioreactor de nitrificació, un reactor de llit reblert colonitzat per Nitrosomonas winogradsky i Nitrobacter europaea, un fotobioreactor de tipus air-lift en el qual es cultiva el cianobacteri Limnospira indica, i un aïllador de rates com a model de la tripulació. Tanmateix, s’evidencia que els esforços que calen per a desenvolupar una instal·lació d’aquest estil són altament multidisciplinaris i que MELiSSA és un clar exemple del potencial derivat de la combinació de la diversitat biològica amb les capacitats de l’enginyeria.