Agenda d'activitatsGeneralSLIDEHOME

Recam 2017: Unitat i diversitat en microbiologia

Data: 3 de novembre de 2017, de 9.45h a 13.45h

Lloc: Sala Pere i Joan Coromines, IEC

Organitza: Secció de Microbiologia de la SCB

Programa i resum

Apunta a l’agenda

Seguiu l’esdeveniment a Twitter

Us convidem durant el matí de divendres a aquesta trobada d’assistència lliure i gratuïta, principalment adreçada als microbiòlegs del sector públic i de l’indústria, però també als ensenyants, professionals interessats pels avenços de la microbiologia i a estudiants de les diverses branques de les ciències de la vida i de la salut que es plantegen dedicar-se a la recerca en microbiologia.

Durant la propera 14ena Reunió Científica Anual de Microbiologia RECAM 2017, experts procedents de diferents centres de recerca de territoris de parla catalana debatran sobre els avenços i aplicacions més recents d’aquesta branca de la biologia: la resistència als antibiòtics o llur impacte en el medi natural, la producció de bioplaguicides sostenibles, el desenvolupament de marcadors per a prevenir el càncer gàtric, els nous coneixements o polèmiques sobre la microbiota intestinal, i la bioseguretat en la lluita contra els virus transmesos per mosquits (Zika, dengue, Chikunguya…).

La revolució tecnològica que ha l’avenç i abaratament dels mètodes de seqüenciació gènica (Next Generation Sequencing), paral·lelament amb l’evolució de la bioinformàtica ha obert la porta a un ampli ventall de possibilitats per a estudiar en detall el genoma bacterià.

 

PROGRAMA:

PRIMERA SESSIÓ

Coordinadora: Mercè Berlanga

09.45–10.00 Presentació

10.00-10.30 Helicobacter pylori: eines bioinformàtiques per trobar nous marcadors de virulència

Montserrat Palau de Miguel, Dept. de Biologia, Sanitat i Medi Ambient, Secció de Microbiologia, Universitat de Barcelona

10.30–11.00 Com els bacteris poden esquivar la presència d’antibiòtics

Susana Campoy, Dept. de Genètica i de Microbiologia, Unitat de Microbiologia, Universitat Autònoma de Barcelona

11.00–11.30 Treballant amb mosquits en Alta Seguretat Biològica: ser picat o no ser picat,

vet aquí el problema

Xavier Abad, Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries-Centre de Recerca en Sanitat Animal, IRTA-CReSA

11.30-12.00 PAUSA

SEGONA SESSIÓ

Coordinador: Jordi Urmeneta

12.00-12.30 Microbioma i ecologia microbiana: entre l’escepticisme i l’entusiasme. La microbiota intestinal com a exemple

Jesús García-Gil, Departament de Biologia, Universitat de Girona

12.30-13.00 De l’hospital al riu: resistència als antibiòtics en sistemes aquàtics

Carles Borrego, Institut Català de Recerca de l’Aigua (ICRA) i Grup d’Ecologia Microbiana Molecular, Institut d’Ecologia Aquàtica, Universitat de Girona

13.00-13.30 Pèptids antimicrobians i immunoestimulants en les plantes. Una nova generació de bioplaguicides sostenibles

Emili Montesinos, Centre d’Innovació i Desenvolupament en Sanitat Vegetal, Parc Científic i Tecnològic de la Universitat de Girona

13.30–13.45 Conclusions i perspectives

Més en detall:

Investigadors de l’equip de Montserrat Palau de Miguel, del Departament de Biologia, Sanitat i Medi Ambient de la Universitat de Barcelona, han desenvolupat eines bioinformàtiques que ajudaran a prevenir el càncer gàstric, la quarta causa de mort a Europa, en casos d’infecció pel bacteri Helicobacter pylori. Aquest microorganisme és el principal agent causant dels trastorns gàstrics i, segons s’ha confirmat recentment, pot ser present a l’estómac en forma de diferents soques (multiinfecció). L’equip ha desenvolupat eines bioinformàtiques per a identificar les soques virulentes precursores del càncer gàstric.

D’altra banda, a la Universitat Autònoma de Barcelona un estudi recent demostra que determinades dosis d’antibiòtic activen un mecanisme de defensa en els microbis infecciosos que els fa capaços d’esquivar les substàncies nocives i colonitzar altres teixits. Susana Campoy, del Departament de Genètica i de Microbiologia, explicarà que han observat que el sistema SOS —una resposta genètica d’emergència davant d’agents tòxics que poden lesionar el DNA bacterià— interacciona amb la posada en marxa del moviment en eixam amb què els bacteris colonitzen diferents òrgans i teixits. Així, han demostrat que a altes concentracions d’antibiòtic s’inhibeix l’avenç de la colònia cap a les zones més properes al fàrmac i que és crucial que hi hagi un equilibri entre aquests mecanismes moleculars si es pretén millorar l’eficiència dels antibiòtics contra les infeccions bacterianes.

Des d’una perspectiva complementària, l’activitat investigadora de l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA)Centre de Recerca en Sanitat Animal (CReSA) també té repercussió en la salut humana. L’investigador Xavier Abad explicarà les condicions de biocontenció i bioseguretat necessàries en la recerca sobre malalties transmeses per vectors artròpodes. Aquest tipus d’investigacions impliquen treballar en mesures de preexposició (vacunes, repel·lents) amb mosquits infectats experimentalment, com Aedes albopictus (mosquit tigre) i Aedes aegypti. La necessitat d’aquest camp de recerca s’ha intensificat amb l’increment de l’abast de virus com el chikungunya, el virus de la febre de la vall del Rift, el virus del Nil occidental, el virus Zika o el dengue, i de llur virulència en afectar poblacions prèviament no exposades, a conseqüència del canvi climàtic i la globalització.

Pel que fa a l’ecologia microbiana, també s’ha donat una revolució del coneixement com a resultat de les tècniques de seqüenciació de DNA massives; la metagenòmica, que analitza els gens en l’àmbit de la comunitat, i l’anàlisi de la biodiversitat microbiana a partir del gen 16S. Aquestes eines han tingut un impacte particular en el cas del microbioma humà: «Per fi coneixem en detall els nostres companys de viatge. Hem après qui són i estem començant a comprendre com interaccionen amb nosaltres», segons Jesús García-Gil, del Departament de Biologia de la Universitat de Girona. Tanmateix, la incorporació de no experts al camp de la metagenòmica produeix treballs amb interpretacions que sovint generen escepticisme i crida a una vigilància continuada que ajudi a «filtrar» els treballs irrellevants. Els estudis sobre microbiota intestinal sovint representen un paradigma d’aquesta aportació acrítica de dades.

Un altre motiu de controvèrsia és l’ús generalitzat dels antibiòtics en la pràctica clínica, la ramaderia i l’aqüicultura, que ha facilitat la generació i la proliferació de resistències als fàrmacs entre la major part de patògens bacterians. Aquest problema s’amplifica amb el fet que molts rius reben descàrregues continuades d’efluents de depuració que contenen una gran diversitat de residus farmacèutics —els anomenats contaminants emergents— i microorganismes, molts dels quals ja resistents als antibiòtics. Carles Borrego, de l’Institut Català de Recerca de l’Aigua (ICRA) i l’Institut d’Ecologia Aquàtica de la Universitat de Girona, donarà una visió general de l’alteració que aquestes fonts d’estrès ambiental produeixen en la microbiota fluvial i de les conseqüències de salut pública se’n poden derivar. En aquest escenari, la pressió selectiva que exerceixen els antibiòtics es combina amb la plasticitat i la promiscuïtat genètica dels microorganismes va més enllà de l’àmbit clínic i opera sense fre en els sistemes naturals, especialment en els que són afectats per activitats antròpiques.

Finalment, hi ha una nova generació de bioplaguicides sostenibles obtinguts a partir de pèptids antimicrobians, substàncies que els microorganismes secreten per a eliminar altres microorganismes competidors. Altres pèptids són sintetitzats per les plantes com a resposta defensiva en presència de patògens, els anomenats immunoestimuladors en les plantes. Tots dos es poden sintetitzar en el laboratori per a obtenir plaguicides biodegradables i de baixa toxicitat, però la producció és complicada i costosa. Emili Montesinos, del Centre d’Innovació i Desenvolupament en Sanitat Vegetal (CIDSAV) del Parc Científic i Tecnològic de la Universitat de Girona, explicarà alternatives com la producció biotecnològica utilitzant microorganismes o plantes biofactoria, una estratègia sostenible però que alhora s’enfronta a les restriccions normatives dels transgènics. Una línia de recerca actual és l’aplicació de pèptids contra Xylella fastidiosa, patogen causant d’un gran nombre de malalties en cultius de clima mediterrani com l’olivera, l’ametller, els cítrics i les vinyes.

 

Previous post

Manipulació genètica CRISPR

Next post

Ús històric dels boscos a Catalunya i el seu significat davant els reptes del futur