MES CAJAL
El MES CAJAL és la nostra manera de donar a conèixer l’esperit i el llegat del neurocientífic Santiago Ramón y Cajal. Ens adrecem al públic general i, especialment, a les noves generacions perquè coneguin l’herència humana, científica i artística d’aquesta gran figura universal. Busquem despertar la curiositat i la fascinació per la natura i l’experimentació científica.
Proposem una exposició, dues conferències, una ruta guiada, un espectacle familiar i uns tallers que ens apropen a la figura i al llegat d’aquest gran científic.
EXPOSICIÓ «CAJAL: CIÈNCIA I ART»/del 6 de novembre al 4 de desembre
Claustre de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), de dilluns a dijous de 8h a 20h i divendres de 8h a 18h
VISITA GUIADA A L’EXPOSICIÓ I CONFERÈNCIA «LA BARCELONA DE CAJAL»/6 de novembre
Sala Pere i Joan Coromines de l’IEC de 18.30 a 20 h.
ESPECTACLE I TALLERS «CAJALIDADES»/10 de novembre
Sala Pi i Sunyer de l’IEC d’11 a 13.30 h.
RUTA SANTIAGO RAMÓN Y CAJAL A BARCELONA (1887-1892) / 16 de novembre
d’11.30 a 13.30h pels carrers del centre de Barcelona.
CONFERÈNCIA «EL LLEGAT DE CAJAL»/ 4 de desembre
Sala Pere i Joan Coromines de l’IEC de 18.30 a 20 h.
*Cal inscripció prèvia per a les conferències i l’espectacle i tallers
*Si sou d’un centre educatiu i esteu interessats en visitar l’exposició contacteu-nos a scb@iec.cat
Amb el patrocini de:
EXPOSICIÓ «CAJAL: CIÈNCIA I ART»
Dates: Del 4 de novembre al 4 de desembre de 2024
Horaris: de dilluns a dijous de 8h a 20h i divendres de 8h a 18h
Localització: Institut d’Estudis Catalans, carrer del Carme 47, Barcelona
Organitzadors: Societat Catalana de Biologia-IEC, Instituto Cajal – CSIC
Santiago Ramón y Cajal no necessita presentació. És una de les grans figures de la ciència universal. Trencant les doctrines imperants de l’època, va desentranyar i produir dibuixos dels misteris del cervell. Però la seva grandesa va anar més enllà dels àmbits de la ciència. La intel·ligència, determinació i capacitat d’esforç eren qualitats que el feien un geni, revelant aquesta brillantor de moltes maneres a la seva vida.
Cajal arriba a Barcelona el desembre del 1887 amb la seva estimada dona, la Silveria, i els cinc fills que ja tenien aleshores. Quan arriba ve de València, on deixa enrere una bona colla d’amics i col·legues. Amb un d’ells, Juan Bartual, ha estat posant a punt una novedosa tinció que ha desenvolupat l’italià Camilo Golgi i que permet veure l’entramat del sistema nerviós. Arriba a la Ciutat Comtal molt motivat perquè ocuparà la plaça de Catedràtic d’Histologia a la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona, una plaça de recent creació arran d’un Reial Decret on s’estableix que els estudis de Medicina han d’incorporar la branca de coneixement de la Histologia de manera obligada. Ell pensa que Barcelona, una ciutat que al 1888 acollirà l’Exposició Universal, li donarà el context i recursos necessaris per avançar en les seves investigacions i aconseguirà destacar com a científic. En aquell moment la Facultat es trobava on actualment hi ha la seu de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya i li assignen un espai de les golfes per muntar-hi un petit laboratori on ensenyar als alumnes aquesta ciència. Hi ha molta feina per fer, ja que ni tan sols existeixen llibres de text per estudiar aquesta disciplina. A partir de les autòpsies de pacients difunts de la Casa de la Convalescència, obtenia mostres de les lesions, realitzava les preparacions amb els seus alumnes i en feia les descripcions que li van permetre publicar un tractat d’Anatomia Patològica. Alhora, a casa seva, es passava hores mirant per l’objectiu del seu microscopi Zeiss i dibuixant les preparacions de cerebel i retina que ell havia obtingut amb la tinció de Golgi millorada. Les seves observacions, els seus dibuixos, la seva perseverança i imaginació li van permetre postular la teoria neuronal i canviar la concepció que hi havia fins al moment sobre la composició del sistema nerviós. L’any 1892 marxa cap a Madrid, per cobrir la plaça que havia deixat deserta la mort de qui li havia descobert el món microscòpic, Aureliano Maestre de San Juan. Marxa per seguir treballant en demostrar la seva teoria i per iniciar l’entramat científic del nostre país, que ha deixat una petja que arriba fins a dia d’avui.
L’exposició inclou còpies d’alta qualitat del Diploma Nobel i de la Medalla del Premi Nobel originals concedits a Cajal l’any 1906, així com de la Medalla Helmholtz, atorgada a Cajal per la Reial Acadèmia de Ciències de Berlín (1905). També gaudireu d’una bona selecció de facsímils dels seus increïbles dibuixos i alguns panells sobre la vida i les aportacions de Cajal. Aquesta col·lecció també inclou preparacions histològiques que van ser clau per a proposar la seva doctrina neuronal i la llei de la polarització dinàmica neuronal.
La Secció de Neurobiologia de la Societat Catalana de Biologia i l’Institut d’Estudis Catalans, juntament amb l’Instituto Cajal i el CSIC, us conviden a fer un viatge per una part molt petita de l’enorme obra d’un home, la tenacitat i la perseverança del qual el van fer ser una de les figures més significatives de la història.
Esther Gratacòs Batlle, neurocientífica, divulgadora i professora lectora del Departament d’Infermeria Fonamental i Clínica de la Facultat d’Infermeria de la Universitat de Barcelona,
Ariadna Laguna Tuset, coordinadora de la Secció de Neurobiologia Experimental de la Societat Catalana de Biologia i investigadora de l’Institut de Recerca Vall d’Hebron.
 |
 |
 |
Santiago Ramón y Cajal (1852-1934) és un dels principals fundadors de la neurociència moderna. Va estudiar medicina a la Universitat de Saragossa i es va especialitzar en histologia i histopatologia. Malgrat que es convertiria en un dels científics més importants de la història, també va destacar pel seu talent artístic. El dibuix i la fotografia eren les seves grans passions. Aquests interessos van ser essencials per al seu desenvolupament científic, ja que va ser capaç d’il·lustrar l’anatomia del sistema nerviós generant dibuixos precisos.
La seva contribució científica més gran va ser la doctrina de la neurona que afirmava que el sistema nerviós està format per entitats especialitzades i independents que es comuniquen entre si, les neurones. La principal dificultat a què s’enfrontava aquesta afirmació era la incapacitat de visualitzar clarament les cèl·lules amb microscopis que no eren prou desenvolupats en aquella època. Així i tot, Cajal va superar aquestes dificultats utilitzant la tinció de Golgi i va poder visualitzar les neurones com a unitats individuals. També va poder deduir la direcció del flux d’informació dins i entre les neurones. Va ser guardonat amb el Premi Nobel de Fisiologia i Medicina l’any 1906 per tots aquests descobriments.
A través dels seus assaigs filosòfics, Cajal va intentar transmetre els principals valors que el van ajudar com a investigador: independència intel·lectual, perseverança en el treball i curiositat. En essència, «Tota gran obra és fruit de la paciència i la perseverança, combinades amb una atenció orientada tensament, durant mesos i anys, cap a un objecte en particular».
Les obres de Cajal van suposar una autèntica revolució en el camp de la neurociència. Per honrar la seva contribució, reflectida en els seus premis i guardons internacionals, el Govern espanyol fundà l’Instituto Cajal a Madrid (1920). Ara el Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) celebra el primer centenari de l’Instituto Cajal. Aquesta exposició pretén reconèixer l’excel·lent científic i la carrera artística de Cajal, i difondre els valors que li van permetre convertir-se en un científic mundial de referència.
Rosario Moratalla
Directora del CI2A, Instituto Cajal, CSIC
MATERIAL EXPOSICIÓ
- Facsímils de dibuixos científics de Santiago Ramón y Cajal.
- Facsímil del Premi Nobel de Cajal, Diploma Nobel i Medalla d’Or.
- Fotografies biogràfiques.
- Portada d’assaigs i llibres científics.
- Fotografies histològiques de preparacions de Cajal.
- Reproducció del retrat de Santiago Ramón y Cajal pintat per Joaquín Sorolla.
VISITA GUIADA A L’EXPOSICIÓ I CONFERÈNCIA «LA BARCELONA DE CAJAL»
Dates: 6 de novembre de 2024
Horaris: De 18.30 a 20 h
Localització: Institut d’Estudis Catalans, carrer del Carme 47, Barcelona
Organitzador: Societat Catalana de Biologia-IEC
Els anys que Santiago Ramón y Cajal va viure a Barcelona (1887-1892) són considerats per ell mateix com els anys més prolífics de la seva carrera investigadora. Durant aquests anys va iniciar tots els descobriments del sistema nerviós que el van portar a guanyar el Premi Nobel de Fisiologia o Medicina l’any 1906. Coneixem bé les seves publicacions d’aquella època però ben poc sabem dels llocs que normalment transitava, on vivia o on anava en el seu temps lliure.
En aquesta xerrada us convidem a fer una petita passejada per la Barcelona de Cajal, en què descobrirem els indrets de la nostra ciutat que van veure com aquest home, que de nen volia ser pintor, va acabar descobrint i dibuixant les neurones que tenim dins del nostre cap. A continuació, es realitzarà una visita guiada a l’exposició «Cajal: ciència i art».
ESPECTACLE I TALLERS «CAJALIDADES»
Dates: 10 de novembre de 2024
Horaris: De 11 a 13.30 h
Localització: Institut d’Estudis Catalans, carrer del Carme 47, Barcelona
Organitzador: Societat Catalana de Biologia-IEC
Patrocinadors: FECYT, Institut de Neurociències de la Universitat de Barcelona.
Espectacle “Estrelles al cap”
Hi havia una vegada un nen que va néixer en un poblet tan petit, tan petit, que ni tan sols apareixia als mapes. El seu pare, que, amb molt d’esforç, havia aconseguit ser metge, havia decidit que el seu fill també ho seria. Però el somni del nen, en Santiago, era ser artista, encara que, a casa, ho tingués prohibit. Afortunadament, va aconseguir unir les seves dues grans passions, art i ciència, en la medicina. I aquesta fusió el va portar a fer grans descobriments. Amb la seva tenacitat va aconseguir vèncer les adversitats —que no van ser poques—, i amb la seva curiositat, l’amor pel dibuix i les ganes d’entendre la natura va arribar a ser conegut arreu del món i a canviar el món de la ciència.
Espectacle realitzat per Sandra Rossi, adreçat a públic d’entre 8 i 12 anys.
Tallers Familiars
A continuació, us proposem endinsar-vos en el món de Santiago Ramón y Cajal a través de diferents tallers per posar en pràctica i veure alguns dels aspectes destacats del món de Cajal (públic d’entre 8 i 12 anys).
El món microscòpic
Cajal va quedar captivat amb la possibilitat de poder conèixer la naturalesa invisible a través d’un microscopi. Es va passar la vida tallant làmines fines de teixits (sobretot de cervells), fent-ne tincions, muntant les preparacions, observant-les al microscopi i dibuixant allò que veia. Imitant el científic, en aquest taller podrem observar al microscopi preparacions de cervells fetes amb les mateixes tècniques que emprava Cajal.
Art i pigments
A casa del petit Santiago Ramón y Cajal estava prohibit dibuixar i pintar. Per al seu pare, allò no contribuïa gens a la carrera que tenia pensada per a ell: la medicina. Com que tenia els llapis confiscats, Cajal se les va empescar per continuar amb el seu art fabricant els propis colors. I en aquest taller farem com ell. Obtindrem pigments de diferents elements naturals, i després els farem servir com a pintures per dibuixar formes neuronals, tot aprenent les parts de les neurones i com es comuniquen entre elles (la transmissió sinàptica).
El principi de la fotografia
Quan era petit, Ramón y Cajal va experimentar els principis de la fotografia. Va ser a l’habitació fosca de l’escola, quan el mestre el castigava. Tancat allà dins, va comprovar com la llum que passava per un petit forat que hi havia a la porta projectava les imatges de l’exterior a la paret, i ho feia a l’inrevés. De gran, va veure que els fotògrafs aprofitaven aquest fenomen per gravar les imatges en un paper especial, i com després d’un procés que requeria diferents solucions (revelatge) aconseguien imprimir la imatge en un paper. En aquest taller experimentarem amb una cambra obscura per estudiar aquest fenomen que és equivalent al procés de visió de l’ull humà.
Aquest projecte de divulgació científica està liderat per la doctora Esther Gratacòs Batlle, de la Facultat d’Infermeria de la Universitat de Barcelona (UB). El projecte «Cajalidades. Recorregut pel món interior de Santiago Ramón y Cajal» (https://web.ub.edu/es/web/cajalidades) ha estat finançat per la Federación Española de Ciencia y Tecnología (FECYT) del Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats del Govern d’Espanya en la Convocatòria d’ajuts per al foment de la cultura científica, tecnològica i de la innovació del 2023. La SCB-IEC va ser la primera impulsora d’aquest projecte de divulgació científica l’any 2022 gràcies a una ajuda extraordinària de l’IEC. El projecte també rep el suport habitual de l’Institut de Neurociències de la UB.
RUTA SANTIAGO RAMÓN Y CAJAL A BARCELONA (1887-1892)
Data: Dissabte, 16 de novembre, a les 11:30h
Punt de trobada: Plaça Aurèlia Capmany
Localització: Inici Plaça Aurèlia Capmany; Final a l’Institut d’Estudis Catalans, Carrer del Carme 47, Barcelona
Organitzadors: Fundació Catalana per la Recerca i la Innovació, Societat Catalana de Biologia
Patrocinadors: Fundació Catalana per la Recerca i la Innovació
Santiago Ramón y Cajal arriba a Barcelona l’any 1887. Un trasllat de càtedra el porta a qüestionar-se la seva propera destinació. Abandonar l’anatomia patologia i iniciar-se en la histologia ha estat una de les millors decisions de la seva vida, no només perquè representa un trencament amb els llaços parentals, sinó perquè, a més a més, és una oportunitat de posar tot el seu talent en l’àmbit del dibuix i la fotografia al servei d’una nova especialitat. Tornar a Saragossa o començar a Barcelona? Santiago Ramón y Cajal té clar que per avançar no pot tornar enrere. Només una ciutat serà capaç de fer-lo créixer fins al reconeixement mundial.
Aquesta ruta ens permet conèixer els cinc anys providencials en la carrera científica de Santiago Ramón y Cajal a través dels seus domicilis, feines i ambicions. Un recorregut per la història de Barcelona en els anys de l’explosió urbanística de Cerdà i entomant el primer reconeixement internacional, l’Exposició Universal de 1888. Un passeig a peu des del Raval fins a l’Eixample que ens permet explicar la ciutat, novament, amb ulls nous.
Aquest més de novembre tens l’oportunitat única de descobrir la vida de Santiago Ramón y Cajal a Barcelona amb la neurocientífica Esther Gratacós. Farem un recorregut pels llocs més emblemàtics de la seva vida a la ciutat, entre 1887 i 1892, mentre ens explica detalls fascinants de la seva trajectòria acompanyats del seu capgròs.
Durant la ruta farem parada a diferents llocs com:
- El primer domicili al carrer de la Lluna
- La Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya
- El lloc on va descobrir la Neurona al carrer del Notariat
- El pati Manning
- I molt més!
També farem una parada especial a l‘Institut d’Estudis Catalans per veure una exposició i fer-nos fotos amb el Capgròs, creat per Jordi Grau, reconegut escultor de figura festiva.
Aquest esdeveniment pensat per a famílies amb nens forma part de la commemoració de l’Any Cajal i s’emmarca dins la Setmana de la Ciència 2024. Les places són limitades, així que no t’ho perdis!
https://turismecientific.cat/2024/05/15/ruta-santiago-ramon-y-cajal-a-barcelona-1887-1892/
CONFERÈNCIA «EL LLEGAT DE CAJAL»
Dates: 4 de desembre de 2024
Horaris: De 18.30 a 20 h
Localització: Institut d’Estudis Catalans, carrer del Carme 47, Barcelona
Organitzador: Societat Catalana de Biologia-IEC
Santiago Ramón y Cajal va inspirar i formar molts altres neurocientífics que han estat cabdals en l’estudi del cervell i les malalties neurològiques. Aquesta sessió parlarà precisament d’aquest llegat de Cajal a través de la projecció d’un documental, una conferencia i una taula rodona.
Lluitant en minoria
El documental és una mirada a la malaltia de Lafora, una malaltia minoritària neurodegenerativa. A través dels testimonis d’investigadors, pacients i familiars, s’explica la importància de la recerca biomèdica per a trobar tractaments per a malalties minoritàries. www.fightingtherare.com/lluitant-en-minoria-ca
Aquest documental és el producte del projecte de divulgació liderat pel doctor Jordi Duran, investigador de l’Institut Químic de Sarrià, de la Universitat Ramon Llull, i finançat per la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació (FCRI) l’any 2022.
A continuació, tindrà lloc la conferència impartida pel doctor Josep Lluís Barona, de la Universitat de València, especialista en història de la medicina. Finalment, hi haurà una taula rodona entre els tres especialistes convidats, Esther Gratacós, José Luís Barona i Jordi Duran, per parlar sobre el llegat de Cajal i donar així per acabats els actes del Mes Cajal.
