Data: 7 de febrer de 2018, a les 19h

Lloc: Sala Pere i Joan Corominas, IEC

Ponent: Ernest Giralt, IRB Barcelona i UB

Organitza: Secció d’Ensenyament de l’SCB

Vídeo de la conferència

L’acceptació que les proteïnes funcionen com una xarxa de connexions més que com a individus independents és un nou concepte trencador que no solament comporta un dels avenços més importants per a comprendre els sistemes vius, sinó que també ens trasllada a una nova era en el descobriment de fàrmacs. Els pocs exemples publicats de malalties causades per un comportament social «incívic» de les proteïnes representen només la punta de l’iceberg d’aquest nou camp d’estudi. La intervenció terapèutica mitjançant molècules dissenyades per a modular selectivament la força i l’especificitat de les interaccions proteïna-proteïna ja ha esdevingut una realitat. I no es tracta només d’aprofitar una característica de les molècules amb capacitat inhibitòria, sinó que són igual d’interessants, o potser més i tot, els compostos que permeten rescatar interaccions preestablertes o estructures perdudes, fets causants de l’aparició de la malaltia.

És en aquest context que els pèptids estan destinats a exercir un paper molt important com a agents terapèutics. El nostre grup de recerca està contribuint a l’avenç d’aquest camp. D’una banda, dediquem esforços a estudiar els detalls moleculars i dinàmics dels esdeveniments que ocorren durant el reconeixement molecular en les superfícies proteiques. Hem dissenyat i sintetitzat amb èxit pèptids capaços de modular situacions de reconeixement d’una manera permanent o com a resposta a la llum. D’altra banda, estem descobrint i dissenyant pèptids capaços de creuar barreres biològiques [1, 2, 3]. El nostre objectiu és arribar a utilitzar aquests pèptids com a llançadores que condueixin els agents terapèutics fins als òrgans, els teixits o les cèl·lules, i posem un èmfasi especial en l’estudi del lliurament de fàrmacs al cervell.

Les interaccions proteïna-proteïna (IPP) són resultat d’un conjunt d’esdeveniments de reconeixement molecular, exquisidament regulats, que tenen lloc a la superfície de les proteïnes. La inspecció de la interfase proteïna-proteïna permet distingir dues categories d’IPP: domini-domini i IPP mitjançant pèptids [4]. Actualment disposem de pèptids relativament rígids i pèptidomimètics que hem comprovat que actuen com a inhibidors molt eficients en aquest darrer tipus d’interaccions. En aquesta presentació mostraré resultats recents del meu grup de recerca en relació a l’ús de pèptids per a modular IPP. Entre d’altres, s’hi inclouen: I) el recent desenvolupament d’inhibidors IPP fotocommutables amb capacitat de travessar la membrana cel·lular, que obren camí a la manipulació local d’una IPP específica, i de manera controlada en el temps, utilitzant patrons d’il·luminació [5, 6]; II) l’ús de pèptids que modulin la interacció entre el factor de creixement epitelial (EGF) i el seu receptor (EGFR) —una importantíssima diana terapèutica en la lluita contra el càncer— [7], i III) el disseny de pèptids per al tractament de malalties infeccioses causades per bacils gramnegatius [8].