X Jornada de Cromatina i Epigenètica
Data: 6 de març de 2020
Lloc: Sala Prat de la Riba ,IEC
Organitza: Secció de Cromatina i Epigenètica de la SCB
Am la col·laboració de:
Amb el suport de:
Enguany, els conferenciants convidats són els següents:
- Marcus Buschbeck
- Alfred Cortés
- Luciano di Croce
- Thomas Graf
- Roderic Guigó
- Marian Martínez Balbas
- Laia de Nadal
- Maribel Parra
- Bernhard Payer
- Raffaella Santoro
- Alejandro Vaquero
- Tanya Vavouri
Com fer-se soci i gaudir dels avantatges des d’avui mateix
https://scb.iec.cat/butlleta-de-socis/
Edició anterior (2019) https://scb.iec.cat/ix-jornada-de-cromatina/
Nota de premsa:
La X Jornada de Cromatina i Epigenètica reunirà experts nacionals i internacionals a l’Institut d’Estudis Catalans
La Secció de Cromatina i Epigenètica de la Societat Catalana de Biologia organitza la seva trobada anual
El divendres 6 de març tindrà lloc a l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) la X Jornada de Cromatina i Epigenètica de la Societat Catalana de Biologia. Aquesta branca de la biologia, en la qual diversos científics catalans han estat pioners i que actualment compta amb grups de recerca d’alt nivell a casa nostra, estudia com els factors externs afecten els gens. Si ens imaginem el nostre DNA com un cable de telèfon, l’epigenètica és el conjunt de mecanismes que determinen com d’embolicat està el cable i, per tant, com és d’accessible a les proteïnes necessàries perquè els nostres gens s’expressin i determinin els trets. És aquesta arquitectura del DNA la que explica, per exemple, que bessons univitel·lins presentin una susceptibilitat diferent a determinades malalties o que envelleixin a ritmes desiguals, o bé que els humans i els ximpanzés siguem espècies diferents malgrat que el nostre genoma, és a dir, el codi de lletres dels cromosomes, és pràcticament idèntic.
L’any 1942, el biòleg britànic Conrad Waddington va utilitzar per primer cop el terme epigenètica (format amb el prefix grec epi-, és a dir, ‘per sobre de’ la genètica) per a referir-se als canvis que els factors externs provocaven en l’expressió dels gens i que eren independents de la seqüència d’aquests. Actualment, la definició abasta totes les modificacions que afecten la compactació de la cromatina, és a dir, el conjunt de DNA i proteïnes associades —les histones— que es troben al nucli de les cèl·lules.
Tot i que sovint atribuïm les similituds amb els nostres familiars a la genètica, cal tenir en compte que l’epigenètica també s’hereta, tot i que els mecanismes implicats no estan del tot ben entesos. És per això que actualment hi ha un interès creixent per a entendre com factors externs, com la dieta o la contaminació, afecten els nostres gens i els de la nostra descendència.
A la jornada, científics nacionals i internacionals compartiran els resultats de les seves investigacions més recents, adreçades a comprendre els mecanismes epigenètics implicats en processos bàsics, com ara l’organització del nucli cel·lular, la formació de neurones o la inflamació, o d’altres que poden ajudar a predir el desenvolupament d’algunes malalties o la resposta a determinats tractaments.
Trobareu més informació aquí.
