Il·lustració de Carles Puche, Revista Mètode 67

Conferència commemorativa del dia de Sant Albert Magne

Data: 15 de novembre de 2017, a les 19h

Lloc: Sala Prat de la Riba, IEC

Ponent: Ricard Guerrero, Catedràtic de Microbiologia, Emèrit. Universitat de Barcelona / Adjunct Professor, University of Massachusetts, Amherst, MA, EUA / Director Acadèmic. Barcelona Knowledge Hub de l’Academia Europaea

Organitza: Secció d’Ensenyament de la SCB

El nostre planeta és un punt blau minúscul perdut en l’espai immens de l’Univers. I nosaltres, els humans, som presents tan sols un breu instant en la llarga fletxa del temps. Tots els sistemes vivents de la Terra es van organitzar i van evolucionar a partir dels àtoms de la galàxia atrapats pel nostre planeta. Els àtoms del nostre cos, els dels animals, dels fongs, de les plantes i dels microorganismes procedeixen del nostre planeta i eren part del gran disc estel·lar que va donar origen al Sistema Solar. La Terra es va formar, com la major part dels altres cossos del Sistema Solar, fa uns 4.550 milions d’anys, i la vida va aparèixer sobre la Terra fa uns 3.850 milions d’anys. Durant els primers 2.000 milions d’anys d’evolució, els microorganismes procariotes (bacteris i arqueus) van ser els únics habitants de la Terra. Els procariotes van fer possible el desenvolupament dels ecosistemes, o ecopoesi, fenomen que va evitar l’esgotament dels elements biogènics de la superfície del planeta, cosa que hauria ocorregut en un temps màxim de 200 o 300 milions d’anys, i que hauria provocat l’extinció primigènia de la vida. Des de llavors, l’establiment de les cadenes tròfiques, en què els productes del metabolisme d’uns organismes serveixen de nutrients per a altres, permet el reciclatge de la matèria. Fins a mitjans del segle xx, es pensava que la vida només es podria manifestar en una estreta capa de la hidrosfera i la litosfera, on es donaven les condicions òptimes per al desenvolupament dels macroorganismes coneguts. La vida depenia exclusivament de la llum solar. No obstant això, els procariotes són la millor prova de la gairebé infinita capacitat d’adaptació de la vida a l’enorme varietat de condicions externes que es troben a la Terra, i, en alguns casos, independentment de la llum. S’han trobat bacteris a fondàries de 2 o 3 km a dins de l’escorça terrestre, al bell mig de granit o basalt; en les fonts termals submarines; en ambients que tenen pH molt àcids o molt alcalins, a elevades concentracions de sals o en aigua pràcticament pura, a temperatures molt altes o molt baixes. El descobriment dels microorganismes extremòfils ens ha permès ampliar els límits de la vida i ens ha fet pensar que aquesta «vida» de la Terra es podria haver donat també en alguna altra part del Sistema Solar o en planetes que orbiten al voltant d’altres estrelles. El descobriment de les fonts termals submarines (els deep-sea vents) prop de les costes de la Baixa Califòrnia el 1977, ens ha permès investigar altres sistemes similars estesos per moltes crestes dorsals de diferents oceans, especialment del Pacífic i l’Atlàntic. Aquests ecosistemes primigenis, que, aparentment, no depenen de la llum, demostren la resiliència de la vida i la possibilitat del manteniment d’ecosistemes en què la producció primària no depèn de la fotosíntesi. D’altra banda, l’extens coneixement actual de l’estructura de planetes i satèl·lits del Sistema Solar ens permet albirar el descobriment de l’existència d’altres llocs del Sistema Solar on hagi pogut sorgir la vida, encara que, possiblement, solament s’hagi pogut mantenir a la Terra gràcies al fenomen de l’ecopoesi.