Data: 4 de novembre de 2015, a les 19h

Lloc: Sala Pere i Joan Coromines, IEC

Organitza: Secció d’Ensenyament de la SCB

El microbioma humà

Francisco Guarner, Servei de l’Aparell Digestiu. Hospital Universitari Vall d’Hebron, Barcelona.

Les comunitats microbianes que viuen a l’intestí humà i l’amfitrió formen un ecosistema d’éssers vius amb interdependència i mutualisme entre les especies que el constitueixen. L’amfitrió humà proporciona hàbitat i nutrició, mentre que s’han identificat tres funcions primàries de la microbiota intestinal: (a) funcions de nutrició i metabolisme, com a resultat de l’activitat bioquímica de la microbiota, que inclouen recuperació d’energia en forma d’àcids grassos de cadena curta, producció de vitamines i efectes favorables sobre l’absorció de calci i ferro en el colon; (b) funcions de protecció per a prevenir la invasió d’agents infecciosos o el sobrecreixement d’espècies residents amb potencial patogènic, i (c) funcions tròfiques sobre la proliferació i diferenciació de l’epiteli intestinal, i sobre el desenvolupament i modulació del sistema immune.

S’investiga la possible implicació de la microbiota intestinal en la patogènia d’algunes malalties cròniques no transmissibles, típiques de la societat desenvolupada, com la síndrome metabòlica (obesitat, diabetis tipus 2) i els trastorns de desregulació immunitària (al·lèrgies, malaltia inflamatòria intestinal). En la malaltia de Crohn i la colitis ulcerosa existeix una activació anòmala del sistema immunitari de la mucosa enfront d’elements de la microbiota entèrica. Els pacients amb malaltia inflamatòria tenen menys diversitat d’espècies que els individus controls, tant en mostres fecals com en la comunitat de bacteris associats a la mucosa. És interessant mencionar que la baixa diversitat d’espècies es relaciona amb la inestabilitat de l’ecosistema, que té més susceptibilitat per a canviar la composició per influències ambientals.

Els probiòtics i els prebiòtics poden optimitzar la relació de simbiosis entre la microbiota i l’organisme amfitrió o que acull. L’ús adequat de bacteris vius capaços d’induir efectes beneficiosos (probiòtics) ocupa un lloc cada vegada més important en nutrició i medicina. L’Organització Mundial de Gastroenterologia (WGO) ha publicat una guia pràctica sobre l’ús de probiòtics i prebiòtics en gastroenterologia. La guia de la WGO va ser elaborada per un grup d’experts internacionals i traduïda a diferents idiomes, de manera que està disponible a la pàgina web de l’organització en les seves versions anglesa, francesa, espanyola, portuguesa, russa i xinesa.