Coordinador: Aleix Bayona Feliu, Universitat de Barcelona/Institut de Biomedicina de la Universitat de Barcelona (IBUB). Facultat de Biologia, Av. Diagonal 643, 08028, Barcelona.
Aleix Bayona Feliu és professor i investigador Ramón y Cajal a la Universitat de Barcelona (UB), on lidera el grup de Biologia de la cromatina i el càncer (http://ccblbcn.com), vinculat a l’Institut de Biomedicina de la Universitat de Barcelona. Es va llicenciar en biologia a la Universitat de Barcelona l’any 2010 i, un any més tard, va cursar el Màster en Biologia del Desenvolupament i Genètica a la mateixa universitat. Entre 2011 i 2016, va fer el doctorat a l’Institut de Biologia Molecular de Barcelona, que forma part del Consell Superior d’Investigacions Científiques, sota la direcció dels doctors Ferran Azorín i Jordi Bernués. Durant aquesta etapa predoctoral, va estudiar la contribució de la histona H1 a la integritat i estabilitat del genoma, i va descobrir que la funcionalitat de la histona H1 és essencial per a prevenir la inestabilitat genòmica, especialment en contextos heterocromàtics. El 2016, va defensar la tesi doctoral a la Universitat de Barcelona.
Després, va continuar la seva trajectòria com a investigador postdoctoral al grup d’Inestabilitat Genòmica i Càncer, liderat pel doctor Andrés Aguilera López (Premi Nacional de Recerca 2025), una figura de referència mundial en aquest camp, al Centre Andalús de Biologia Molecular i Medicina Regenerativa (CABIMER), vinculat a la Universitat de Sevilla. Entre 2016 i 2021, va investigar els mecanismes que prevenen la inestabilitat genòmica i la seva implicació en processos oncogènics.
El 2021, es va incorporar com a investigador associat a l’Institut de Recerca Biomèdica de Barcelona (IRB Barcelona), dins el grup Genome Data Science, integrat al Departament de Ciència del Càncer i liderat pel doctor Fran Supek. En aquesta etapa, va desenvolupar noves metodologies per a dur a terme cribratges genòmics funcionals, amb l’objectiu d’estudiar els mecanismes que garanteixen l’estabilitat genòmica. El seu treball es va centrar en les interaccions genètiques entre diferents vies de reparació del dany a l’ADN, així com en l’anàlisi de l’impacte mutacional d’aquestes alteracions i la seva relació amb el desenvolupament tumoral.
Finalment, l’any 2025, es va incorporar a la Universitat de Barcelona, on lidera el grup de recerca Biologia de la cromatina i el càncer (http://ccblbcn.com). L’objectiu principal del grup és estudiar els mecanismes cel·lulars que contribueixen a prevenir la inestabilitat genòmica, una característica intrínseca de les cèl·lules tumorals, i explorar el seu potencial terapèutic i clínic. El treball posa un èmfasi especial en l’impacte de les alteracions epigenètiques en aquest procés, atès el gran nombre de fàrmacs epigenètics disponibles actualment al mercat i en ús clínic. El grup de recerca està afiliat a l’Institut de Biomedicina de la Universitat de Barcelona (IBUB) i manté una intensa col·laboració amb altres equips de recerca a Catalunya. Actualment, participa activament en la xarxa estatal de recerca i forma part de diverses iniciatives, com la Sociedad Española de Biología Molecular y Bioquímica, la Conexión Genoma del CSIC i la xarxa Genome Instability & Aneuploidy Barcelona (GIABAR).
La Secció compta, a més, amb un comitè científic associat format per investigadors emergents de prestigi que cobreixen els principals nodes de recerca en biologia del càncer a escala nacional. Aquest comitè actua com a punt de contacte amb els diferents centres, i contribueix a la coordinació de la Secció, l’organització de jornades i la difusió d’activitats. En formen part la doctora Caroline Mauvezin, investigadora i professora al Campus Clínic de la Universitat de Barcelona; el doctor Oscar Molina, investigador i professor al Campus Bellvitge de la Universitat de Barcelona; el doctor Sergi Cuartero, investigador de l’Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras (IJC), i el doctor Francisco Barriga, investigador de l’Institut d’Oncologia Vall d’Hebron (VHIO).
Aquestes connexions ens permeten cobrir els principals focus de recerca en biologia del càncer i facilitar l’accés a diversos entorns científics, maximitzant així la nostra capacitat d’interacció i difusió. A més, aporten expertesa en àrees complementàries dins la biologia del càncer, que enriqueix la perspectiva i l’abast de les activitats de la secció.
El Pla d’acció de la Secció té com a prioritat reimpulsar les jornades anuals de recerca en biologia del càncer, una àrea àmpliament representada en l’ecosistema científic català, amb nombrosos grups dedicats a la recerca oncològica. El nostre objectiu és combinar jornades generals sobre biologia del càncer amb jornades específiques centrades en subàrees temàtiques o en col·laboració amb altres seccions, alternant-les anualment. D’aquesta manera, s’oferirà una visió global de les diferents línies de recerca i, alhora, espais per a aprofundir en temes concrets.
A més, considerem indispensable el llançament d’un portal web que doni visibilitat a la gran quantitat de recerca que es duu a terme al nostre territori. Aquest portal ha de contribuir a la internacionalització de la recerca catalana i posicionar Catalunya com un node de referència en biologia del càncer a escala global. També ha de facilitar sinergies i col·laboracions entre grups, afavorir l’atracció de talent internacional i potenciar el talent local. Un altre objectiu clau és que aquest portal integri canals de contacte amb fundacions i entitats finançadores, per fomentar la interacció i la generació d’oportunitats de col·laboració i suport. En resum, volem crear una plataforma que centralitzi informació, actuï com a punt d’accés a bases de dades nacionals i reforci la presència internacional de la recerca catalana en càncer.
