Agenda d'activitatsBiologia molecularGeneralSeccionsSLIDEHOME

VI Jornada de cromatina i epigenètica

Llegenda de la imatge: Representació lliure i ‘dolça’ dels estats i dinàmica de la cromatina.

Autor: Lluís Millán.

 

Data: 8 de març de 2016, tot el dia

Lloc: Sala Prat de la Riba, IEC

Organitzen: Secció de Biologia Molecular de la SCB (Albert Jordan) i BCN Chromatin Club (Sonia Forcales)

Programa i resums

Call for short talks on Epigenetic reprogramming 2 travel fellowships up to 200 euros !

Deadline February 18

Submit abstract to: bcc@imppc.org

 

Amb la col·laboració de:

AMI_Logo_Enable

 

covalab

 

Pòster

Inscripcions

Més informació (english)

Edició anterior (2015)

 

Rècord de participació en la VI Jornada de Cromatina i Epigenètica

 

El 8 de març passat es va celebrar la sisena edició de la Jornada de Cromatina i Epigenètica, organitzada per la Secció de Biologia Molecular de la Societat Catalana de Biologia, a la seu de l’IEC. Hi van participar més de cent vuitanta investigadors i estudiants de doctorat que pertanyen als més de trenta grups de recerca en aquesta matèria que es poden comptabilitzar en el nostre entorn, la xifra de participació més alta en els sis anys d’història d’aquesta jornada.

Amb un total de vint-i-dues comunicacions orals presentades pels caps de grup convidats i joves investigadors, es van tractar temes diversos com ara la participació de proteïnes que organitzen la cromatina en l’estabilitat genòmica, el paper dels RNA no codificants en la funció i malaltia de diversos tipus cel·lulars, i el paper de les marques de les histones en la regulació gènica, però, també, la inesperada absència d’aquestes marques en alguns gens.

Durant la jornada també es va abordar l’estudi de canvis epigenètics en espermatozous i oòcits, la funció de l’epigenètica en la heretabilitat del risc de malalties metabòliques, l’estudi del canvis en el metiloma associats al desenvolupament o malalties, i molts d’altres.

Aquesta edició va incloure una sessió, organitzada en col·laboració amb el Barcelona Chromatin Club, dedicada específicament a nous descobriments entorn de la reprogramació epigenètica durant el desenvolupament i tumorogènesi.

Enguany hem tingut la participació destacada d’uns quants científics que duen a terme la seva tasca fora de les nostres fronteres: Álvaro Rada-Iglesias (Universitat de Colònia), Pierre-Antoine Defossez (CNRS, París) i Laia Richart (CNIO, Madrid). La jornada va concloure amb una xerrada per part de l’investigador Dave Monk, de l’IDIBELL, sobre com es transmet i conserva l’imprinting per metilació del DNA dels gàmetes dels progenitors a l’embrió, i les conseqüències que té per a l’expressió gènica durant el desenvolupament posterior.

L’epigenètica és una branca jove de la biologia que estudia com l’ambient i la història d’un individu influeixen en l’expressió dels seus gens, i com aquests caràcters adquirits es transmeten d’una generació a l’altra sense alterar la seqüència del DNA.

Malgrat el breu recorregut històric d’aquesta ciència, els avenços han esdevingut essencials a l’hora d’entendre el desenvolupament i l’heretabilitat de molts tipus de càncers, i han posat de manifest la clara influència que l’entorn i els hàbits tòxics exerceixen sobre l’expressió de la nostra càrrega genètica.

Els esforços que diversos grups de recerca d’arreu aboquen a esclarir aquests mecanismes de modificació química del DNA han traspassat, en poques dècades, l’àmbit de la investigació bàsica, i a hores d’ara ja condicionen la pràctica mèdica i són un dels principals focus d’atenció en innovació farmacèutica i biotecnològica.


L’epigenètica, que estudia com l’ambient i la història d’un individu influeixen en l’expressió dels seus gens i com aquests caràcters adquirits es transmeten d’una generació a l’altra sense alterar la seqüència del DNA, és una branca jove de la biologia. Però malgrat el breu recorregut històric d’aquesta ciència, els avenços han esdevingut essencials a l’hora d’entendre el desenvolupament i l’heretabilitat de molts tipus de càncers, i han posat de manifest la clara influència que l’entorn i els hàbits tòxics exerceixen sobre l’expressió de la nostra càrrega genètica. Els esforços que diversos grups de recerca d’arreu aboquen per esclarir aquests mecanismes de modificació química del DNA han traspassat, en poques dècades, l’àmbit de la investigació bàsica, i a hores d’ara ja condicionen la pràctica mèdica i són un dels principals focus d’atenció en innovació farmacèutica i biotecnològica.

D’epigenètica i de cromatina —que és l’estructura macromolecular que empaqueta el DNA dins el nucli cel·lular amb la participació de proteïnes—, se’n parlarà intensament el proper dimarts, 8 de març, durant tota la jornada, a la Sala Prat de la Riba de l’Institut d’Estudis Catalans (carrer del Carme, 47, de Barcelona). La que resultarà la sisena edició de la jornada anual de cromatina i epigenètica de la Societat Catalana de Biologia (SCB) assolirà la xifra rècord de més de cent vuitanta investigadors inscrits, i està organitzada per la Secció de Biologia Molecular de la SCB, filial de l’IEC, en estreta col·laboració amb el Barcelona Chromatin Club (BCC). Per part de la SCB, la coordinació de la jornada ha estat a càrrec d’Albert Jordan, investigador de l’Institut de Biologia Molecular de Barcelona, i per part del BCC, de Sonia Forcales, investigadora de l’Institut de Medicina Predictiva i Personalitzada del Càncer (IMPPC).

El programa científic s’estructura en quatre sessions, en què s’aniran desgranant —a partir de xerrades de científics convidats i de l’exposició de pòsters dels participants— els resultats més innovadors dels investigadors catalans que treballen en aquest àmbit de la recerca biològica i biomèdica. D’entre els convidats, la jornada inclourà les intervencions de Ferran Azorín, Manel Esteller, Dave Monk, Tanya Vavouri, Sandra Peiró, Jorge Ferrer, Rafael Oliva, Alfred Cortés, Josep Jiménez, Sara Pagans i Inma Hernández. I, entre d’altres, s’abordaran diversos aspectes de la biologia de les proteïnes histones i dels mecanismes pels quals les seves modificacions desemboquen en malalties. També s’analitzarà l’arquitectura epigenètica de la cèl·lula cancerosa i de les cèl·lules espermàtiques.

 

D’un temps ençà, l’organització d’una de les sessions d’aquesta jornada és a càrrec del BCC, té el patrocini d’Active Motif i està focalitzada en un tema concret. Enguany, girarà entorn de la reprogramació epigenètica, i hi intervindran científics de renom internacional i de fora de l’àmbit català: Álvaro Rada-Iglesias (Universitat de Colònia) i Pierre-Antoine Defossez (CNRS, París).

 

Com la de cromatina i epigenètica, totes les jornades científiques de la SCB tenen una llarga tradició i són llocs de reunió que permeten als investigadors de diverses edats i de la nostra àrea geogràfica exposar i discutir els seus resultats recents. De retruc, aquestes reunions s’erigeixen com una excel·lent plataforma per a la creació de xarxes que es tradueixen en col·laboracions de gran eficàcia. La que ara organitza la Secció de Biologia Molecular ha tingut el patrocini de Covalab, Active Motif i l’IEC.

 

 

 

 

 

 

 

 

Previous post

Dia de Darwin 2016

Next post

7th Metnet meeting