“Hem contribuït a fer seriosa la recerca a Catalunya i això no ha estat aconseguit, certament, sense esforç. La dificultat major no es troba en la impulsió original ni en l’entusiasme d’un moment, sinó en la tensió constant continguda, però que no defalleix.”
August Pi i Sunyer
Treballem cada dia, treballem modestament, treballem austerament.
Informem-nos, informem-nos sobretot.
I que per damunt hi plani gloriós el pensament.
Neixin les idees de les nostres recerques i, a la vegada,
siguin altres noves recerques promogudes per les nostres idees,
en el papalloneig frisós del fet al pensament i del pensament al fet,
que ve de xic en xic, asprament, dolorosament, però, ensems, triomfalment,
portant guspires de llum al misteri obscur i immens de la realitat!
AUGUST PI I SUNYER
Primer President de la SCB (1913-1918). Fundada l’any 1912 amb el nom de Societat de Biologia de Barcelona, i essent la primera filial de l’Institut d’Estudis Catalans, tingué com a primer president el doctor August Pi i Sunyer. Al principi, la Societat es dedicà fonamentalment al terreny de la medicina, i en no gaires anys assolí un paper destacat com a institució científica. La seva activitat quedà reflectida en una publicació titulada Treballs, el primer número de la qual fou publicat l’any 1913; on es feia ressò de la primera sessió científica de la Societat, que tingué lloc el 14 de desembre de 1912, al Laboratori Bacteriològic Municipal i fou duta pels senyors Ramon Turró, Pere Gonzàlez, Caietà López, Lluís Verderau, August Pi i Sunyer i Jesús M. Bellido. Ben aviat s’establiren contactes amb altres publicacions científiques i, l’any 1917, es publicà un resum en francès que fou inclòs en el butlletí de la Societé de Biologie de París, la qual, des d’aleshores, inclogué regularment en les seves Actes una selecció dels Treballs.
En temps de la República, els científics espanyols més destacats havien passat per la SCB, presentant-hi conferències o intervenint en cursos. Alguns dels noms més rellevants foren Gregorio Marañón, Juan Negrín, Pío del Río Hortega o Severo Ochoa. Entre els científics estrangers es poden esmentar J. J. McLeod, Otto Mayerhof, F. R. Griffith o Jean Perrin.
L’any 1938 hi hagué les darreres activitats de la vella Societat de Biologia de Barcelona; el final de la Guerra Civil espanyola comportà l’acabament del primer període de les seves activitats públiques, la majoria dels seus membres marxaren cap a l’exili, i els que romangueren a Catalunya foren destituïts dels càrrecs que exercien.
No fou fins a l’any 1954 que tingué lloc una primera sessió, clandestina, amb una conferència del professor Josep Trueta sobre poliomielitis; la sessió fou celebrada a casa del senyor Josep Puig i Cadafalch i dirigida pel senyor Leandre Cervera, president de la Societat en aquells moments. Aquella sessió no significà, però, la represa d’activitats. No és fins a l’any 1962, quan es complia el cinquantè aniversari de la seva creació, que la Societat no reprengué a poc a poc la seva activitat pública, amb el nom actual de Societat Catalana de Biologia. Fou també en aquest any quan s’instituí el premi d’estudiants ofert a un treball d’investigació i que s’ha mantingut fins a l’actualitat.
Entre les personalitats més destacades que han visitat la SCB podem anomenar: Francisco Guarner, Manel Esteller, Antonio Trilla, Gero Miesenboeck, Jordi Bascompte, Severo Ochoa, Christian de Duve, François Jacob, Lynn Margulis, Mariano Barbacid, Eudald Carbonell, Juan Luís Arsuaga, John Kendrow, Stanley Miller, John Ingraham, Joan Oró, Valentí Fuster i Federico Mayor Zaragoza.
Actualment, la Societat Catalana de Biologia està afiliada a la Secció de Ciències Biològiques de l’Institut d’Estudis Catalans. Es regeix per una assemblea de socis que voten les candidatures dels membres del consell directiu al qual tots hi poden participar.