Data: 9 d’octubre de 2019, a les 19h

Lloc: Sala Pere Coromines, IEC

Organitza: Secció d’Ensenyament de la SCB

Ponent: Mercè Berlanga, Departament de Biologia, Sanitat i Medi Ambient. Secció de Microbiologia. Facultat de Farmàcia i Ciències de l’Alimentació, Universitat de Barcelona (Barcelona)

Assistència lliure

Durant mil·lennis, els éssers humans hem desenvolupat una relació íntima i complexa amb els microorganismes. El nostre coneixement dels microbis ha tingut fins ara una vessant negativa, ja que s’han vist solament com a agents causants de malalties infeccioses. No obstant això, tots els organismes han après a coexistir amb els microorganismes i avui sabem que les interaccions més nombroses i representatives no són les patògenes, sinó les simbiòtiques. Fins fa poc el coneixement de la microbiota era limitat, principalment a causa de la utilització de mètodes dependents del cultiu axènic (o cultiu pur) de microorganismes en el laboratori. El desenvolupament recent de tecnologies de seqüenciació massiva ha permès caracteritzar la microbiota de diferents zones del cos humà. La microbiota simbiòtica colonitza aquelles zones del cos humà que estan exposades a l’ambient extern, com ara la pell, l’intestí, l’aparell respiratori superior, l’aparell genital extern, les vies urinàries o la conjuntiva. Tot i que estem exposats a una gran varietat de microorganismes, només certes poblacions poden habitar permanentment en aquestes zones del cos. La microbiota humana té una elevada diversitat a causa de la interacció de diferents factors ambientals, dietètics i genètics, que formen un ampli ventall de nínxols ecològics. Per això, la microbiota humana presenta variacions tant des del punt de vista qualitatiu com quantitatiu, de manera que varia tant entre individus com en un mateix individu en funció de l’edat, el sexe, el tipus d’òrgan i, fins i tot, per exemple, la zona de la pell. Potser un dels grans desafiaments és poder entendre la dinàmica temporal de la comunicació bioquímica entre l’hoste i la seva microbiota, no només en l’escala de temps d’una vida humana, sinó també en l’escala de temps evolutiu, en relació amb els canvis globals en la dieta i els factors ambientals estressants. És interessant entendre com canvis en la microbiota poden estar relacionats amb malalties específiques i quina seria la millor manera de manipular la microbiota des d’un punt de vista terapèutic per obtenir beneficis per a la salut humana.