Agenda d'activitatsGeneralSLIDEHOME

El virus de l’hepatitis C. Personalitzem el tractament amb la tecnologia d’última generació

Data: 16 de desembre, a les 19h

Lloc: Sala Nicolau d’Olwer, IEC

Ponent: Josep Quer, Responsable de recerca bàsica d’hepatitis C, Professor associat Fac. Medicina de la Univ. Autònoma de Barcelona

Organitza: Secció d’Ensenyament de la SCB

 

El tractament de la infecció crònica pel virus de l’hepatitis C (VHC) ha sofert una revolució il·lusionant a causa de l’ús dels nous antivirals d’acció directa (AAD) combinats entre ells i amb o sense interferó pegil·lat o ribavirina, amb taxes de resposta virològica sostinguda (RVS , que vol dir mantenir el RNA-VHC negatiu en sèrum dotze setmanes després d’acabar el tractament) superiors al 90 % en assajos clínics i amb resultats propers en la vida real. El nombre de nous inhibidors és important, però tots ells van dirigits només contra tres dianes terapèutiques: la proteasa (NS3), la NS5A i la polimerasa (NS5B) i, per tant, les combinacions possibles són limitades, sobretot en el cas de fallada terapèutica, ja que en aquests casos apareixen mutacions de resistència que la major part de vegades fan el virus resistent contra diferents inhibidors de la mateixa família. Per evitar l’aparició de mutacions de resistència, la millor estratègia és eliminar el virus amb el primer tractament, per a la qual cosa cal donar el tractament personalitzat que ofereixi les màximes probabilitats de curació, i això ha d’estar basat en factors predictius de resposta.

Els factors predictius de resposta en l’aspecte del virus són el subtipus, la infecció mixta (infecció per més d’un subtipus alhora) i la presència de mutacions de resistència. Per a obtenir tota aquesta informació cal fer ús de les tecnologies de seqüenciació de darrera generació. Amb aquest objectiu, hem desenvolupat i patentat el subtipat d’alta resolució del virus de l’hepatitis C basat en la plataforma de seqüenciació massiva 454. Aquesta metodologia permet identificar la regió NS5B del genoma de milers de virus que circulen en el sèrum d’un pacient. La comparació d’aquests genomes (seqüències) amb patrons de referència permet identificar el subtipus sense error i, com que s’analitzen milers de seqüències, permet detectar si el pacient té una infecció mixta i si el virus presenta mutacions de resistència als inhibidors, fins i tot abans d’iniciar el tractament. Aquesta metodologia permet estudiar relacions fil·logenètiques entre pacients que es poden haver transmès la infecció bé per transmissió nosocomial o bé per practicar activitats sexuals d’alt risc, i, per tant, donar suport a campanyes i actuacions de prevenció.

 

 

Previous post

Els residus de les ciutats

Next post

III Jornada de Bioinformàtica i Biologia Computacional