Data: 13 de juny de 2017

Lloc: Sala Prat de la Riba, IEC

Organitza: Secció de Biologia Molecular de la SCB

XXIV Jornada de Biologia Molecular: la ciència que fa de paraigua de la genètica, la regeneració de teixits i els nanorobots 

Un centenar de participants es van trobar durant la jornada organitzada per la Societat Catalana de Biologia i dirigida als professionals de la recerca i de la indústria de la biologia molecular en territoris de parla catalana

Manel Esteller i altres referents internacionals van fer xerrades sobre epigenètica del càncer, cèl·lules mare i regeneració de teixits, noves teràpies per a l’amiloïdosi TTR, nanomàquines per a l’aplicació intel·ligent de fàrmacs i preservació d’òrgans per als trasplantaments, entre altres temes

Com cada any, la jornada promou la participació dels joves investigadors i, amb aquest objectiu, es va atorgar el Premi Lluís Cornudella a les millors presentacions d’estudiants de doctorat

Dimarts 13 de juny, a la seu de l’Institut d’Estudis Catalans, es van donar cita referents internacionals dels diferents àmbits de la biologia molecular a l’àrea de Catalunya i la Comunitat Valenciana. Aquesta jornada, organitzada per la Societat Catalana de Biologia (SCB), volia proporcionar una visió transversal de l’estat actual de l’R+D+I en biologia molecular i les aplicacions que té, a més de donar peu a l’intercanvi de coneixements entre els assistents i promoure la participació dels joves investigadors. Amb aquest objectiu, a més dels ponents convidats —Manel Esteller i Salvador Ventura, entre d’altres—, una cinquantena d’estudiants de doctorat van exposar llur recerca.

Al final de la jornada, s’atorgà el Premi Lluís Cornudella —en memòria del reconegut bioquímic català i impulsor de la Secció de Biologia Molecular de l’SCB— a les millors aportacions fetes per estudiants de doctorat a la jornada: Elena Vizcaya (presentació oral) i Laura Castilla (pòster), de la Universitat de Barcelona.

En definitiva, la biologia molecular és una àrea de coneixement que s’ha ampliat i s’ha fragmentat en molts subàmbits de recerca i innovació punters, fonamentalment amb aplicacions biomèdiques, però també ambientals, agroalimentàries i en el coneixement de l’evolució. Alhora, s’hi inclouen metodologies en plena fase de creixement, com la bioinformàtica i la nanotecnologia, a més de fer de paraigua de totes les línies de recerca, majoritàries o minoritàries, tradicionals o emergents, que a l’hora de desenvolupar-se han de recórrer a les molècules.

«En últim terme, les molècules són les eines finals que fan possibles els processos, des de la regulació genètica i els factors proteics que regulen les reaccions metabòliques, fins a l’estructura i la funció de cèl·lules i teixits. Avui dia, pràcticament qualsevol procés de la vida el coneixem, o cerquem de conèixer-lo, a escala molecular», resumeix Bernat Crosas, un dels organitzadors de la jornada.

Resum de la XXIV Jornada de Biologia Molecular

Encara ens trobem en plena «revolució epigenètica», i algunes de les investigacions capdavanteres sobre els factors ambientals que intervenen en l’expressió dels gens es duen a terme a l’àrea de Barcelona. Manel Esteller, el primer dels ponents, és el cap del Programa d’Epigenètica i Biologia del Càncer (PEBC) a l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL) i guanyador del Premi Internacional Catalunya 2016. Però, en termes generals, l’epigenètica té a veure amb proteïnes que modifiquen el plegament de l’ADN, és a dir, l’estructura molecular que tenen. Així és com certs factors poden activar o desactivar els gens segons si aquests queden o no «al descobert» i accessibles a tota la maquinària encarregada de llegir-los i traduir-los. Per aquest motiu, la biologia estructural és una de les branques troncals de la biologia molecular i la font de coneixement de gran part de la recerca en biomedicina.

Actualment disposem d’eines molt potents per a esbrinar l’estructura de les molècules, com ara el sincrotró Alba, que fan possible estudiar els mecanismes de determinades malalties. Per exemple, els agregats de la proteïna ß-amiloide —relacionats amb malalties neurodegeneratives com l’Alzheimer— es formen per l’acumulació de proteïnes que han adoptat formes anormals. Un altre dels ponents de prestigi que van participar a la jornada, Salvador Ventura, investiga a l’Institut de Biotecnologia i Biomedicina (IBB-UAB) noves teràpies per a les amiloïdosis per transtiretina (TTR), i fa un any se’l va conèixer als mitjans perquè havia ajudat a desenvolupar un fàrmac per a l’amiloïdosi familiar, una cardiopatia rara i degenerativa.

D’altra banda, la forma de les molècules permet o impedeix el transport de substàncies dins i fora de les cèl·lules. Maribel Geli, de l’Institut de Biologia Molecular de Barcelona (IBMB-CSIC), estudia l’assemblatge molecular que fa possible aquest tràfic cel·lular i en la seva intervenció va explicar com es formen les vesícules transportadores amb l’actina. Aquests experiments no es realitzen en cèl·lules humanes ni de mamífers, sinó en el llevat de la cervesa S. cerevisiae, ja que té un citoesquelet essencialment com el de qualsevol altra cèl·lula eucariota. Això ens porta a una altra branca important de la biologia molecular: els llevats com a model universal per a estudiar els processos implicats en el càncer, la neurodegeneració, l’envelliment, etcètera.

Les aplicacions són múltiples en la biomedicina, però també s’ha convertit en un àmbit d’aplicació de la nanotecnologia, concretament, dels nanorobots. Es tracta de màquines moleculars, estructures sintètiques capaces d’autopropulsar-se mitjançant reaccions químiques, com petits motors que es poden dirigir cap a cèl·lules diana, per exemple, en l’administració «intel·ligent» de fàrmacs. Samuel Sánchez, de l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC), guanyà l’any passat el Premi Nacional de Recerca Talent Jove 2016, pel seu treball pioner en aquest àmbit. Sánchez va parlar sobre com aprenem de la natura per a desenvolupar aquests robots nanoscòpics biohíbrids —en anglès, smart nano-bio-devices.

Durant la jornada es va presentar un altre cas de transferència tecnològica a càrrec de Marc Cusachs, de l’empresa Transplant Biomedicals, especialitzada a desenvolupar instrumental mèdic que no és de diagnòstic. El passat mes de gener, aquesta empresa derivada (spinoff) de l’Institut d’Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer (IDIBAPS) va tancar la primera gran inversió del sector biomèdic a Espanya per a començar la fase clínica d’un sistema de conservació d’òrgans, cèl·lules i teixits que s’espera que millori significativament la viabilitat i qualitat dels trasplantaments de fetge i de ronyó, els més habituals en l’àmbit estatal.

Seguint amb un dels temes estrella del simposi, Jaume Bagunyà, del Departament de Genètica de la Universitat de Barcelona, va dedicar una xerrada a les cèl·lules mare i a la regeneració de teixits des d’una perspectiva històrica, abans i després del boom mediàtic del segle passat. Bagunyà és un referent a Catalunya en regeneració cel·lular, i durant anys ha estudiat els processos moleculars que es produeixen en les cèl·lules durant el desenvolupament cel·lular, així com en l’evolució dels éssers vius.

Finalment, des del Laboratori de Proteïnes de Membrana de la Universitat de València, Patricia Casino va aprofundir en la cèl·lula des del punt de vista molecular, i va revelar l’estructura —encara no publicada— de proteïnes presents a la membrana cel·lular. Una cinquantena d’aportacions més, en format d’exposició o de breu intervenció, van tractar de temes relacionats amb els temes anteriors: biologia estructural, cel·lular, regenerativa i del càncer.

Les línies de recerca es recombinen i es fragmenten com ho fan les molècules

Aquesta ha estat la 24a edició de la jornada i ja s’està treballant en el 25è aniversari de l’any vinent, segons ha avançat Bernat Crosas, des de la perspectiva de qui va assistir al naixement d’aquesta trobada anual: «Jo encara estudiava biologia quan vaig participar en la primera jornada fa quasi vint-i-cinc anys. Des de llavors, la situació ha fet un gir de cent vuitanta graus.» En els inicis, aquestes jornades eren d’un caire més aviat intern i institucional, i només hi participaven departaments d’universitats i centres del CSIC. Avui dia, parlem de clústers científics i d’una cinquantena de laboratoris de recerca a campus universitaris i hospitals, com el Parc Científic de Barcelona i el Parc de Recerca UAB, el Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB-UPF), l’IDIBELL a l’Hospital de Bellvitge i l’IDIBAPS a l’Hospital Clínic, entre d’altres.

Dins l’àrea de la biologia molecular trobem que, d’una banda, els centres de recerca s’agrupen, com ara el Centre de Regulació Genòmica i l’Institut de Recerca Biomèdica dins del BIST; però d’altra banda, també es fragmenten, com quan investigadors de l’IBMB van passar a formar part d’un nou centre del CSIC de diagnòstic ambiental a Catalunya.

Programa final i llibre de resums

Contacte:

Laia Núñez Casillas

Comunicació Societat Catalana de Biologia

A/e: laianuca@gmail.com

Tel.: 649 323 935