
Coordinador:
Josep F. ABRIL, PhD.
Investigador del Departament de Genètica, Microbiologia i Estadística. Professor Agregat de la Universitat de Barcelona. Adscrit a l’Institut de Biomedicina de la UB (IBUB). Av. Diagonal, 643, 08028, Barcelona. Telèfon: +34 93 403 1305. Correu-e: jabril@ub.edu
La meva recerca se centra en l’anàlisi computacional de seqüències de genomes eucariotes: el desenvolupament de protocols d’assemblatge i l’anàlisi de genomes i transcriptomes; la modelització de senyals de seqüència que delimiten regions funcionals; la identificació i l’anotació d’estructures exòniques dels gens i de les seves isoformes d’empalmament (splicing); la modelització d’interaccions proteïna-proteïna i de xarxes de regulació gènica, així com la integració i el desenvolupament d’eines de programari per a la visualització i la integració de les dades obtingudes en aquestes anàlisis.
Em vaig llicenciar en biologia l’any 1998 a la Universitat de Barcelona (UB) i vaig iniciar la meva carrera investigadora al laboratori del doctor Roderic Guigó (IMIM / Universitat Pompeu Fabra, UPF). La meva tesi doctoral, defensada el maig de 2005 a la Universitat Pompeu Fabra, va abordar tres aspectes clau de la genòmica: la visualització d’anotacions gèniques i genòmiques, l’estudi dels senyals d’empalmament i l’avaluació de les eines computacionals de predicció de gens eucariotes. Entre les eines de visualització desenvolupades, cal destacar gff2ps i gff2aplot, que ens van permetre participar en alguns dels primers projectes de representació de mapes de genomes complets i que, alhora, ens van obrir les portes a futures col·laboracions amb consorcis d’anotació genòmica.
D’altra banda, també vaig participar en tres dels quatre grans experiments d’avaluació de programari de predicció gènica: GASP, centrat en la regió de 2,4 Mbp del gen Adh de Drosophila melanogaster; EGASP, que va estendre l’experiment anterior a l’1 % del genoma humà en el marc del projecte ENCODE, i RGASP, que va ampliar l’avaluació als programes de predicció gènica capaços de gestionar evidències procedents de dades d’RNA-seq per a millorar les anotacions predites.
Després d’obtenir un contracte postdoctoral Juan de la Cierva, el gener de 2006 em vaig incorporar al laboratori del doctor Emili Saló (UB), on es treballa amb planàries de l’espècie Schmidtea mediterranea. Inicialment, vam processar dades proteòmiques procedents d’experiments d’espectrometria de masses per a identificar gens candidats específics dels neoblasts. També vam assemblar i anotar un dels primers transcriptomes publicats d’aquesta espècie, a partir de lectures obtingudes mitjançant la tecnologia de seqüenciació 454. Aquest catàleg de seqüències va resultar molt útil posteriorment, ja que va servir com a conjunt de transcrits de referència per a projectes posteriors, com ara l’anàlisi de l’expressió diferencial en tres poblacions de neoblasts mitjançant etiquetes DGE (DGE-tags).
L’experiència adquirida en aquestes anàlisis ens va poder integrar diferents transcriptomes disponibles per a aquesta espècie en una xarxa d’interòlegs, PlanNET, projectada a partir de l’interactoma humà. Aquesta eina ha esdevingut molt útil per a explorar les vies moleculars de les planàries i connectar seqüències procedents dels diversos experiments de transcriptòmica generats per la comunitat científica. Posteriorment, la xarxa es va ampliar amb un mòdul per a gestionar conjunts complexos de dades d’RNA-seq, com ara els generats mitjançant experiments de transcriptòmica de cèl·lula única (single-cell), anomenat PlanExp.
Més recentment, hem integrat noves dades de planàries procedents d’experiments d’ATAC-seq i ChIP-seq per a desxifrar vies de senyalització implicades en la remodelació de la cromatina (Pascual-Carreras et al., 2023). També hem aplicat aquests protocols per a analitzar els canvis d’expressió gènica al llarg dels estadis de desenvolupament a S. polychroa (Coronel-Córdoba et al., 2025).
El juny de 2009, ens vam incorporar a la Unitat de Bioinformàtica de l’Institut de Biomedicina de la Universitat de Barcelona (IBUB), després que em concedissin un projecte de recerca com a grup emergent per al període 2010-2012. Aquell mateix any es va posar en marxa el lloc web del Computational Genomics Lab UB, amb l’objectiu de posar a disposició pública les eines d’anàlisi i els conjunts de dades amb què treballàvem.
Des dels inicis, hem col·laborat activament amb diversos grups de l’antic Departament de Genètica (actualment, una de les seccions del Departament de Genètica, Microbiologia i Estadística), ja que hem pogut aplicar eines i protocols desenvolupats inicialment per a la recerca genòmica en planàries a altres problemes biològics. Entre aquests treballs, cal destacar els relacionats amb gens i seqüències genòmiques de Drosophila; les xarxes de gens conductors de malalties humanes (RPGeNet); la integració de la variació genètica i el perfilat de promotors (SiNoPsis), i l’anotació de genomes de metazous basals, entre d’altres.
També hem contribuït, en col·laboració amb el grup de la doctora Rosina Gironès (del Departament de Genètica, Microbiologia i Estadística, Secció de Microbiologia), a definir fluxos de treball (pipelines) d’anàlisi per a experiments de metagenòmica de genomes virals. L’objectiu d’aquests fluxos és caracteritzar noves espècies, dur a terme la classificació taxonòmica i avaluar els riscos a partir de matrius complexes, com ara les aigües residuals regenerades utilitzades en cultius agrícoles.
En aquest context, hem dut a terme la seqüenciació de mostres procedents de diferents estacions depuradores d’aigües residuals mitjançant tecnologia de nanopors, amb l’objectiu de fer el seguiment de la distribució de les variants virals del SARS-CoV-2 en la població postpandèmia, en el marc de la xarxa SARSaigua.

